diumenge, 26 d’abril del 2009

VOLEM EL PLA DE PENSIONS JA!

Finalment, sembla que estem en vies d’aconseguir un Pla de Pensions per a totes les treballadores i els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Però la cosa no ha estat fàcil.

És una història que porta temps engegada i que ha passat per diverses mans. I no sabem si per desídia o per incompetència d’una banda i de l’altra, des de fa temps que estem perdent diners.

I ens temem i, més que res ens fa por, que la cosa torni a estar encallada, aquesta vegada a mans de l’empresa.I això no pot ser, perquè el temps se’ns tira a sobre.

I des del Comitè ja fa dies, el 13 de març, que vam votar en una Comissió Intercentres, i després de diverses reunions en les quals hem pogut valorar les propostes que ens han ofert les diferents Caixes, que ens adheríem al Pla del personal de la Generalitat gestionat per La Caixa de Pensions.

Aquest és el Pla d’ocupació més important de Catalunya i el segon de tot l’Estat. Aquesta entitat és la que ens fa més bons tractes tenint en compte que formem part de la Generalitat i la Comissió que ens cobren a l’hora de gestionar el Pla és molt inferior a la de les altres i a més, una altra qüestió que ens ha fet decidir, és que en aquest últim any, quan estem vivint èpoques tan negres econòmicament, el Pla de la Generalitat és el que millor està aguantant la crisi.

No estan els temps per arriscar-se amb gaires experiments!

dimecres, 15 d’abril del 2009

LA NOVA FIGURA DEL TÈCNIC DE GESTIÓ

Com sabeu, el Comitè està treballant en diferents fronts dins del CPNL: negociació del conveni, millora de la contractació, assoliment de la categoria A per als TNL, avenços en prevenció de riscos laborals, creació d’una borsa de treball, establiment de criteris per a l’adjudicació de places, creació d’un fons de pensions, etc.

Aquestes línies són perquè conegueu la posició que els representants d'UGT tenim en relació amb el personal administratiu de la casa.

D’una banda, creiem que el sou s’ha quedat, de totes totes, petit, tant pel volum de feina que duen a terme com per la responsabilitat que se’n deriva (la maquinària no funciona si ells no la posen en marxa), a banda d’assolir tasques que no els són pròpies i per a les quals demanem un complement, el d’atenció al públic. Aquest complement ja el perceben els administratius de la Generalitat que es regeixen pel conveni únic.

D'altra banda, s’està negociant amb l’empresa una nova figura, que sorprenentment compta amb molt més que el vistiplau de la gerència del Consorci, el de
tècnic de gestió. Nosaltres no ho veiem clar per les següents raons:

1 La política que s’ha seguit fins ara quant al personal ha estat de no crear divisions dins d’una mateixa categoria (no hi ha TNL de categoria A, B o C; es demana el mateix per a tothom. Per què es vol fer amb els administratius? Això només pot crear enfrontaments entre els companys. Creiem que és injust i que justifica el “divideix i venceràs”.

2 Si es crea la categoria de tècnic de gestió algú haurà de valorar quina és la responsabilitat de cada administratiu. Voleu dir que es pot garantir, per part de l’empresa, que els criteris siguin objectius? En tenim dubtes.

3 També se’ns planteja la sospita que aquesta nova categoria permetrà la contractació de gent menys qualificada que acabarà fent la feina a més bon preu.

4 I no només això, sinó que podrà crear ingerència en la categoria dels TNL: per a cursos puntuals específics o en assessoraments concrets o dinamitzacions excepcionals. I alguna cosa més que segur que se’ns escapa a dia d’avui.

Per tant, volem exigir el respecte i el reconeixement que mereix tot el personal administratiu dins del CPNL. Que es garanteixi un sou digne en consonància a la responsabilitat i treball que du a terme i que se'n reconegui la categoria professional, sense greuges comparatius.

Així, el nostre posicionament és defensar que, si finalment es crea la figura del tècnic de gestió, aquesta categoria sigui automàticament reconeguda per a tot el personal administratiu, a banda del complement específic d’atenció al públic. I que al mateix temps es generin els mecanismes necessaris perquè no es creïn situacions d’ingerència deslleial.

dimecres, 1 d’abril del 2009

L’AFONIA D'UNA GERENT O LA PREMONICIÓ D'UN FUTUR D'INCOMUNICACIÓ


Aquest article deu el seu títol a les novel•les costumistes de la literatura del vuit-cents. I confiem que aquest nou estil de Gerència no es converteixi en això, en costum.

Deu haver-hi un aire estrany al despatx de l’ala nord dels Serveis Centrals, perquè per mala sort ja tenim en el record Carles Anguela com un dels gerents més escapistes amb els treballadors. Fa mandra haver de constatar que tornem a tenir falta de cobertura amb el mateix despatx.

L’afonia de la Pilar López va ser real i terrible durant una setmana de tardor. No pensàvem, o no ens imaginàvem, que, recuperada la veu, la gerent decidiria no atendre’ns més o quasi no atendre’ns més, que ve a ser el mateix. És un fet que des de Gerència fa temps que no es contesten les cartes del Comitè, i que la poca possibilitat de trobar-nos amb la cap de gestió és per avançar pobrament en la negociació del Conveni Col•lectiu. En una d’aquestes reunions, la Pilar López va fer-nos saber la seva decisió de delegar en els caps dels Serveis Centrals les seves funcions de negociació amb les comissions.

Tant de bo això fos la manera que té Gerència d’abastar tots els fronts que actualment tenim oberts amb l’empresa (racionalització de la temporalitat, reconeixement de la categoria A, solució en el tema de les aules, reconeixement de la tasca dels tècnics locals, complement d'atenció al públic, redefinició del catàleg de llocs de treball, redefinició de la quantitat d’hores lectives anuals i de l’horari de la jornada laboral, ràtios d’alumnes en l’ensenyament a distància, creació d’una borsa de treball que asseguri la igualtat d’oportunitats, avançar en la conciliació familiar, concedir als professors hores de treball de lliure localització, millora de la formació, convocatòria de places de jornada completa, decidir quina entitat bancària fem beneficiària del Pla de pensions dels treballadors...). De moment, amb aquest nou sistema, ens trobem o bé amb la mateixa falta de ritme en les negociacions o bé amb reunions poc preparades i buides de contingut per part de l’empresa.

La nostra presència en les reunions de treball aclapara perquè som una mitjana de 4 a 8 membres i, és clar, no som tampoc les germanetes de la caritat. Per poder negociar amb igualtat de condicions numèrica, la part empresarial ho té difícil –els falta banqueta-, però fins ara no ens hem menjat ningú. En la darrera reunió de negociació de conveni, per part de l’empresa hi havia quatre persones i per part del Comitè n’érem unes 9. La por amb què aparentà rebre’ns la Pilar López era corprenedora, però no creïble, ja que el seu rol li quintuplica el valor (som nosaltres que anem a demanar!).

Si nosaltes havíem pensat que el treball del Comitè, a l’espera dels tractats de pau, seria una batalla estratègica contra un enemic de despatx, resulta que encara no hem ni aixecat el teló. El nostre esperit és el de l’Obèlix, que esperava entusiasmat els romans. És incomprensible –si no és que es tracta d’una estratègia- que a una gerent, tenint en compte les eines de què disposa, no li vingui de gust anar per feina i trobar-se amb la plantilla.

Companys i companyes, el Comitè és la nostra representació, i a data d’avui heu de saber que als treballadors se’ns tracta sense respecte: ens anul•len la majoria de reunions concertades amb l’empresa, no se’ns responen les cartes amb sol•licituds d’aclariment, amb sol•licituds d’informació o col•laboració, etc. El Comitè pensava que havia entrat en una lliga de primera divisió, però resulta que els contrincants estan tancats al vestidor i fan sortir el massatgista a dir que no poden jugar. Caldrà anar a jugar a la Champions.